martes, 17 de diciembre de 2013

Crítica sobre el artículo del diario Las Provincias


La culpa és dels treballadors

El Port de València fa mesos que es troba en conflicte obert per la renovació del conveni. Un conflicte que al juny es va traduir en diverses jornades de vaga que van paralitzar totalment l’activitat portuària i que ara es troba en unes negociacions força estancades.
En aquest conflicte Las Provincias ha optat per prendre clar partit en favor d’un bàndol –la patronal- utilitzant el seu poder mediàtic per pressionar els treballadors per a que renunciïn a part dels seus drets. 

La seva campanya va fer un nou pas ahir, amb la publicació d’un reportatge destacat en portada titulat “La càrrega i descàrrega del Port, la més cara del Mediterrani Occidental”. Ja a l’interior s’especifica que “el recinte valencià es juga quasi la meitat del seu tràfic mentre suporta salaris de 140.000 euros per als estibadors”.

El reportatge està fet utilitzant una sola font, l’Associació Naviliera Valenciana (ANV), patronal del sector, i afirma descriu amb precisió el que anomena “privilegis” dels treballadors: salaris entre 90.000 i 140.000 euros, jornades de sis hores o funcions innecessàries. L’article arriba a assegurar que hi ha algú que cobra 90.000 euros anuals per tocar un xiulet. La peça està acompanyada per un editorial titulat “Estibador a cost d’executiu”
Amb només una trucada, Mèdia.cat ha pogut saber una altra versió, explicada per Rafael Beses, membre del Comitè d’Empresa per la CGT, i que contradiu o matisa algunes de les afirmacions publicades per Las Provincias.
Segons aquesta, al port hi ha una gran quantitat de categories i si bé hi ha sous més alts, un estibador mig cobra un 60.000 o 70.000 euros anuals bruts. Aquesta quantitat es justifica per una jornada laboral ultra-flexible, que no només inclou torns nocturns i festius, sinó també canvis de torns constants. “Tens una disposició total cap a l’empresa”. “Si nosaltres treballéssim de 8 a 2 de dilluns a divendres cobraríem 2.000 euros”, recorda l’estibador.

A això cal sumar-hi el plus de perillositat en una feina en cal pujar a alçades superiors de 30 metres i amb constant moviment de vehicles pesats i mercaderies perilloses. La mateixa duresa de la feina és la que explica que la jornada sigui de sis hores.
La mateixa funció d’avisar amb un xiulet del moviment dels camions que Las Provincias considera innecessària, està obligada per la Llei de Prevenció de Riscos Laborals –que de fet prohibira passar per darrere de vehicles pesants, com grues o camions, en moviment. “Ara –recorda Beses- som conscients que sense una lluita sindical constant no tindríem res d’això”.
L’ANV assegura que del cost total d’operar en el port, un 60% correspon a la massa salarial i la resta serien taxes i amortització de maquinària. El càlcul no detalla a quina partida s’inclouen la taxa de beneficis de les empreses, però per a una indústria que no ha de comprar matèria primera no ha de resultar tan estrany que la principal despesa sigui en salaris. “Els vaixells venen al port a carregar i descarregar, que té d’estrany que paguin als treballadors que ho fem?” es pregunta Beses de forma irònica.
De fet, posats a millorar els preus de l’activitat portuària, el sindicalista recomana que es deixi de cobrar als vaixells per una jornada completa encara que la feina es faci amb la meitat: “Si un grup, amb una jornada descarrega tres vaixells, l’empresa cobra tres jornades senceres però en paga només una”. Una pràctica que, assegura, és habitual.
Campanya de Las Provincias
Durant el darrer mes i a mida que es tensa la negociació del conveni, el diari del Grupo Vocento ha publicat almenys cinc articles on avisa del risc de crisi al Port de València si “els treballadors no mostren més flexibilitat”.
Aquest enfocament contraria la cobertura habitual del diari, que destaca l’alta competitivitat de la instal·lació portuària, com exemplifica aquesta peça de fa només mes i mig, segons la qual València aconseguia convertir-se en la porta de sortida dels automòbils que la General Motors fabrica a Saragossa.
A més, la tesi segons la qual la competitivitat del port només depèn dels salaris dels treballadors amaga altres grans problemes d’aquesta infraestructura, com per exemple la imputació per malversació i prevaricació del president de l’Autoritat Portuària de València, Rafael Aznar, i altres membres de la seva executiva, per una xifra que podria superar els 40 milions d’euros. O la sanció de la Comissió Nacional espanyola de la Competència a les empreses estibadores valencianes per pactar preus.
Mèdia.cat ja va analitzar en un informe –en aquell cas centrat en la negociació del conveni a SEAT- l’ús dels mitjans per influir en conflictes laborals. La gestió del Port de València també va ser tractada a l’Anuari Mèdia.cat 2013, en un reportatge centrat en el desgavell que permet que aquest sigui una de les grans vies d’entrada de cocaïna a Europa.

http://www.media.cat/2013/12/17/la-culpa-es-dels-treballadors/


"La emancipación de los trabajadores será obra de los trabajadores mismos o no será"

 
RSS FeedSubscriu